CAT / ENG / ES
Ajuntament de Mataró

Manuel Cusachs ha presentat a La Nau Gaurdí una conferència sobre l'obra de l'escultor Andreu Alfaro dins del cicle “Un artista en comenta un altre”

L’escultor mataroní Manuel Cusachs ha comentat l’obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro,
qui ara exposa a la Nau Gaudí, en el marc de la mostra “Art Contemporani de Catalunya
1970-1979 (I)” de la Col·lecció Bassat

Mataró, 12 d’abril de 2012.- L’escultor Manuel Cusachs ha fet una dissertació aquesta tarda a la Nau Gaudí de Mataró sobre l’obra d’un altre escultor, el valencià Andreu Alfaro, dins del cicle “Un artista en comenta un altre”, impulsat pel Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat. La xerrada ha sigut presentada pel crític d’art Pere Pascual.

Cusachs ha parlat de l’obra d’Alfaro amb admiració i ha intentat trobar els punts en comú entre dos escultors de camins expressius ben diferents: figuratiu el primer, abstracte el segon. De fet, amb un punt d’humor, Cusachs ha comentat que “la seva obra i la meva, per dir-ho a la manera popular, s’assemblen com un ou i una castanya.”

Cusachs ha fet una repàs per tota la trajectòria de l’artista valencià, recordant que Alfaro va admirar Brancusi i va considerar Oteiza el seu mestre, tot i que ha opinat que la influència d’Oteiza no va ser tan profunda en l’art d’Alfaro com es creu. De la mateixa manera, ha mencionat el conegut apropament de l’Alfaro jove al Grup Parpalló i ha dit que la veritable influència de l’artista va venir de la mà d’en Joan Fuster, en qui va trobar “el reforç a les seves
idees, un aclariment de conceptes, el desvetllament filosòfic”. En aquest sentit, Cusachs ha recordat la figura de Fuster i l’amistat que el va unir a Alfaro, i ha afirmat que l’escriptor, a la vegada, va admirar Alfaro “quasi fins la veneració”.

En un intent de fer un judici global de l’obra de l’escultor valencià, Cusachs ha dit que es decantaria pels dibuixos i escultures de la col•lecció que Alfaro va presentar a la Sala Gaspar. Ha dit dels dibuixos que eren “d’un sol traç, de línia simple, expressius i sensuals” i de les escultures, que “en la seva excel•lència, mostren la sensualitat en les corbes que subratllen el dibuix precedent. Són dibuixos i escultures líriques.”

Segons l’artista català, les escultures d’Alfaro no roben un espai, sino que el creen, i ha sentenciat que “Alfaro disposa del misteri de l’art. Les escultures de la Llotja de Florència creen el seu propi espai, com les d’Alfaro, de Brancusi, d’Archipenko o Marino Marini, i de tots els bons.”

D’altra banda, també hi han hagut paraules per les “sorprenents” contradiccions d’Alfaro, començant pels inicis de l’artista, quan es presentava com a avantguardista quan més endavant va dir que no creia en les avantguardes... O quan es declarava admirador de l’art barroc i a l’interpretar el seu homenatge a Plató “ho resolt amb dues estructures geomètriques, un cercle i un quadrat. És una resolució que està “anys llum” del barroc”.

Cusachs ha posat de manifest, com un dels punts en comú entre els dos artistes, que van compartir idees polítiques: “els dos creiem en els Països Catalans”, ha dit Cusachs i com a exemple, ha dit “el que jo vaig esculpir en forma de símbols, dotze esculturetes relacionades amb Catalunya (es refereix a la sèrie de 12 escultures de petit format de simbologies que havia titulat 12 senyes de Catalunya) ell va esculpir el símbol català, que va titular Catalan power. Són quatre barres d’acer roig, coronades per quatre quadrats en forma de capitells com si fossin punys. Dues interpretacions de Catalunya: la meva històrica i llegendària, la d’ell declaradament política i d’esquerres”. L’escultor mataroní ha precisat però que el catalanisme d’Alfaro tenia un caire més aviat cultural que no polític, i ha recordat unes paraules del propi artista “Jo no sóc nacionalista, sóc catalanista. Qui vulga que ho entengui. Una burgesia que
no vol pagar la seva cultura no pot tenir cultura”.

L’escultor català ha fet al.lusió a l‘escultura d‘Andreu Alfaro exposada en aquesta segona mostra de la Col•lecció Bassat que es titula Homenatge a Visconti i ha comentat la semblança amb la seva obra l’Armari Blanc, en la que va homenatjar 33 persones admirades fent-los el retrat. Ha dit que “aquest podria ser un punt de coincidència anímic de dos estils d‘escultura diferenciats per la manera, però amb el mateix esperit”.

També ha recordat que de petit va viure a València, a prop d’on la família d’Alfaro regentava una carnisseria: “és molt probable que la meva mare comprés la carn a la carnisseria Alfaro; també haguera pogut ser que jo acompanyés la mare i trobés l’Alfaro dibuixant, segur que haguérem connectat, perquè jo tenia, com ell, l’obsessió pel dibuix. La mare es va enyorar i vàrem tornar a Mataró. Si ens hi haguéssim quedat, jo ara seria valencià i amb tota seguretat
podria haver estat amic d’Alfaro”.

Finalment, parlant d’ell mateix, Cusachs ha dit: “jo no estic en el món de la plàstica per trencar motlles, ni per trencar res. El camí que voluntàriament he escollit és el que s’adiu al meu esperit, a la meva raó” i ha conclòs la seva xerrada mencionant unes paraules d’en Josep Pla dient que “entre el gran creador grec Praxíteles i els monstres de Picasso, hi ha un camí central que pot donar equilibri. Aquí hi pot haver l’escultura d’Alfaro i jo voldria que també hi fos la meva.”

Amb aquesta conferència d’en Cusachs, hauran estat ja tres les activitats desplegades pel Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró durant el 2012. La primera, al febrer, va ser una dissertació del crític i sociòleg de l'art Arnau Puig sobre “Gaudí, iniciativa i invenció a la nau de la Cooperativa la Obrera Mataronense”; i la segona, al març, un debat sobre la Galeria Tertre amb els artistes Perecoll i Amadeu Vilà. Aquestes trobades es programen sempre el
segon dijous de cada mes a les 19.30 h a la seu de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí de Mataró (carrer de la Cooperativa, 47) i s’agrupen sota tres temàtiques diferents: “Gaudí arquitecte”, “Un artista en comenta un altre” i “La ciutat i la història de l’art”.

Andreu Alfaro
Andreu Alfaro (València, 1929) és un escultor relacionat amb l’anomenat Grup Parpalló i influït per artistes constructivistes com Brancusi o Peysner, i també per en Jorge Oteiza. La seva obra exposada a la Biennal de Venècia al 1966, el va catapultar cap a un reconeixement internacional. A finals de la dècada dels seixanta experimentà profusament amb elements metàl·lics i en els vuitanta començà a fer-ho amb el filferro i marbre. El mateix any va rebre el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premio Nacional de Artes Plásticas. El 1991, la Diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques. Les seves obres més importants són "La rella" (1961), "La veu d'un poble" (1964-65), "Monument a l'amor" (1965-67), "Bon dia llibertat" (1975) i "Catalan power" (1976). També ha projectat diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument als Països Catalans a Tàrrega. El 1999 va construir les quatre columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona i el 2008 la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el va elegir membre d'honor.

 

Manuel Cusachs

Manuel Cusachs (Mataró, 1933), escultor figuratiu, va fer la seva primera exposició individual a Mataró el 1962 a la Biblioteca Pública, i la seva primera escultura pública a les Escoles Pies, un any més tard. El 1974 inicia la sèrie “Trenta tres catalans” que presenta a Mataró, i al Museu Diocesà de Barcelona l’any 2007. Inclou retrats de Miquel Martí i Pol, Baltasar Porcel, Josep Maria Flotats, Joan Coromines, Salvador Espriu, Raimon i Josep Pla. El 1979 comença la sèrie de 33 escultures en bronze inspirades en l’obra de Salvador Espriu “El caminant i el mur”. Al anys vuitanta fa “La visitació”, segon misteri del Rosari Monumental del Camí de la cova de Montserrat; el monument a Josep Pla a Torroella de Montgrí i els monuments a Josep Tarradellas a Cervelló, i a Ramon Trias Fargas a El Masnou. Dels 90 són les dos escultures en marbre per al temple de la Sagrada Família de Barcelona: Sant Josep de Calasanç i Sant Ignasi de Loyola. El 2001 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi i realitza el monument a Puig i Cadafalch pel Parc Central de Mataró.

Manuel Cusachs ha presentat a La Nau Gaurdí una conferència sobre l'obra de l'escultor Andreu Alfaro dins del cicle “Un artista en comenta un altre”